93 408 51 25

Transtorns de conducta en les demències

22/01/2016 - 13:01
Rosa Soler

Socialment es coneix la malaltia d’Alzheimer pel perjudici que suposa per a la memòria i altres funcions cognitives de la persona, però existeixen altres símptomes que també podran afectar al malalt d’Alzheimer i que, habitualment, son els que generen més malestar i patiment a la família o a l’entorn proper de la persona afectada. A aquests símptomes, que poden aparèixer en qualsevol moment de la malaltia, l’Associació Internacional de Psicogeriatria, l’any 1996, els hi va posar nom: “Símptomes psicològics i conductuals de la demència  (SPCD)”. 

  • Els símptomes psicològics son més complexes i  es recullen a través de l’entrevista amb la família, com per exemple: depressió, ansietat, deliris, al·lucinacions
  • Els símptomes conductuals son més evidents si observem a la persona. Alguns exemples serien: agressivitat, agitació,  desinhibició, apatia

Aquests tipus de símptomes no són exclusius de la demència d’Alzheimer, si no que poden aparèixer també en altres tipus de demències (Cossos de Lewy,  demència frontal…).

Els neuròlegs relacionen la seva aparició amb fenòmens orgànics, com poden ser els canvis morfològics i funcionals del teixit neuronal.

Els psicòlegs han afegit explicacions menys biologicistes. Ells creuen que els SPCD poden ser la resposta de la persona  a la malaltia i als dèficits que aquesta provoca en la seva vida. Per exemple:  l’apatia pot ser la resposta d’una persona en front a tasques que ja no sap com fer.

El Model de les necessitats no cobertes ens diu que quan el malalt d’Alzheimer està en una situació on té necessitats no resoltes pot reaccionar presentant SPCD. Aquest Model diferencia entre necessitats biològiques, psicològiques i socials.

Biològiques: Davant de símptomes conductuals, convé comprovar si la persona té gana,  fred,  calor…, com és l’entorn (si la il·luminació o el confort  son adequats), si es troba bé o té algun malestar físic (mal de panxa, necessitat d’anar al bany…) si ha dormit bé, si està cansat…

Psicològiques: Els símptomes psicològics ens han de qüestionar sobre si la persona se sent segura, atesa i compresa, escoltada… estimada. Si se la deixa triar, decidir -encara que siguin petites decisions- sobre la roba o el menjar. Si té la necessitat de ser útil o de sentir que encara mana a casa seva, ajudem-la a que sigui així.

Socials: Els SPCD també poden dependre de si la persona té la companyia que vol, si se li respecten les activitats que li agradaven, si se’l manté en entorns coneguts i es respecta la seva forma de relacionar-se, amb més o menys familiaritat…

En estudis recents s’ha vist que l’aparició de SPCD està molt relacionada  amb el nombre de necessitats no cobertes.

Una manera de fer un abordatge preventiu de l’aparició d’aquests símptomes seria revisar si estem cobrint aquestes necessitats.

Es molt possible que, en la majoria dels casos, s’acabi necessitant una intervenció farmacològica però, malgrat això, no hem d’oblidar que hi ha aspectes de la història de vida que cal tenir presents, ja que saber com era la persona ens pot donar la pauta del que pot necessitar.

Nosaltres, al Centre de Dia, tenim en compte totes aquestes variables. Necessitem saber qui era i cóm era aquella persona abans i cóm és ara per tractar d’oferir-li el que necessita en la mesura de les nostres possibilitats.

Rosa Soler

Neuropsicòloga Col 7606

Centre de Dia BCN-2


© 2019 Serveis Geriàtrics de Barcelona S.L. Avis Legal Política de privacitat