Avui, 21 de setembre, se celebra el Dia Mundial del Alzheimer. És el moment  en que els Metges i Psicòlegs ens recorden en què consisteix aquesta malaltia i ens informen dels avenços científics per a tractar-la, les Associacions de familiars i els Treballadors Socials ens parlen de la necessitat de suport per als  Cuidadors   i els Mitjans de comunicació es fan ressò d’ambdues coses.

Des de Serveis Geriàtrics de Barcelona, volem compartir amb vosaltres un text anònim que expressa el desig de una  persona per al dia en que ja no sigui capaç de  recordar, fer o prendre decisions sobre la seva vida.

Creiem que es un text que ajuda a reflexionar sobre com ens agradaria ser cuidats quan arribi el moment. Jutgeu vosaltres mateixos.

Estimat fill, el dia que em vegis vell i ja no sigui com abans, tingues paciència. Quan menjant m’embruti, tingues paciència. Quan em costi vestir-me, tingues paciència. Recorda les hores que em vaig passar ensenyant-ho.

Si repeteixo les mateixes coses mil i una vegada, no m’interrompis i escolta’m. Quan eres petit et vaig explicar mil vegades el mateix conte per a dormir-te.
No et molestis quan em costi banyar-me. Recorda totes les excuses que tenies quan eres nen per no fer-ho.
Quan en qualsevol moment perdi el fil de la conversa, dóna’m temps. Segurament el més important no era el que et deia, sinó estar amb tu i que m’escoltessis.
Si alguna vegada no vull menjar, no em forcis. Sé molt bé quan ho necessito i quan no.
Quan les meves cames estiguin cansades i no em deixin caminar, dóna’m la teva ma amiga, com jo ho feia quan donaves els teus primers passos.
I quan arribi a dir-te que ja es l’hora d’anar-me’n d’aquesta vida, no t’enfadis. Un dia entendràs que això no té res que veure amb tu, ni amb el teu amor ni amb el meu. Simplement es que ja hauré donat tot el que la vida esperava de mi.
Un dia descobriràs que, malgrat els meus errors, sempre vaig voler el millor per a tu i que vaig intentar preparar el camí que tu havies de fer.
No et sentis trist o enfadat o impotent per veure’m d’aquesta manera. Simplement acompanya’m i intenta comprendre’m de la mateixa forma que jo ho vaig fer quan tu vas començar a viure. Ara et toca a tu acompanyar-me en el meu difícil caminar. Ajuda’m a acabar aquest camí amb amor i paciència. Jo et pagaré amb un somriure i amb el gran amor que sempre t’he tingut.

T’estimo

---